Doncs si, la Crisi no afecta a tothom per igual a Europa. Hi ha algunes excepcions i per il·lustrar aquest post n’he escollit dues de ben diferents.
Veiem en primer lloc l’Estat de la Ciutat del Vaticà. Des de 1929 que en virtut del Tractat de Letran, que esdevé un Estat sobirà. Amb una superfície de 0,439 Km2 i uns 800 habitants, és l’Estat, més petit del món.
Altres peculiaritats d’aquest Estat són la seva llengua, el Llatí i la forma de govern, una Monarquia absoluta.
La notícia és que acaben de fer públics els comptes de 2010. Doncs resulta que han tancat amb uns beneficis d’uns 21 milions d’Euros.
Ja veiem com el país del Papa se’n surt sense haver d’emetre bons patriòtics, ni acudir al Banc Mundial o al FMI, ni tan sols i com diu la cançó sense haver de “Knock-knock-knockin’ on heaven’s door”.
Segons han declarat, els beneficis han estat propiciats per un bon any dels Museus Vaticans.
Ja veurem però que hi ha altres fonts de finançament, tals com:
- El Banc del Vaticà va fer donació al Papa de 55 milions d’Euros per a les seves activitats religioses.
- També hi aporten la seva part les Conferències Episcopals, que per a 2010 va ser de 18,60 milions d’Euros.
- I també hi ha el que es coneix com L’Òbol de Sant Pere (se que us extasiarà).
- I què és això? Doncs és una col·lecta anual que es fa a tot el món per al manteniment dela SantaSeui les caritats del Papa. El resultat de l’Òbol de l’any passat és de + 41,16 milions d’Euros. És com allò de la creueta a la nostra declaració de la renda però en pla Global.
Veiem ara el cas de Porsche. Les vendes d’aquesta mítica empresa automobilística també sortegen de manera sorprenent la Crisi. En el primer semestre de 2011, han venut 60.659 unitats, que significa un 36,8% més que en idèntic període de 2010.
La fàbrica de Stuttgart ha declarat que les vendes han estat per sobre del que la pròpia companyia esperava.
Mentre veiem que altres marques de vehicles de perfil mitjà van a la baixa i es tanquen línies de producció i fàbriques senceres, Porsche ven molt més que en el 2010.
Els models més venuts són el Cayenne (que segons el model va des dels 66.000 als 135.000 Euros) i el Panamera (que va des dels 87.000 als 188.000 Euros).
Què passa aquí?
El Vaticà, un Estat sense petroli, sense industries, ramaderia, pesca, sense jaciments de metalls rars o de gas natural, sense mines de diamants, d’or o de plata (si no tenim en compte el que hi ha ala Santa Seu, és clar), hauria d’estar ja Rescatat.
Senyora Salgado, cap on tirem? A qui mirem? Perquè així no podem seguir, això és un “sin vivir”. Cada dia expectants del diferencial amb el bo alemany, seguint els vaivens erràtics de la borsa, esperant el resultat de les proves d’estres que s’han fet a caixes i bancs, pendents de que Grècia pugui retornar o no el que deu. Això no és vida.
Si algú s’apunta a l’opció Porsche, que ho expliqui! Jo aposto per l’opció Vaticana.
- Museus i Esglésies en tenim arreu, més que al Vaticà.
- Art urbà també, més que al Vaticà.
- Monestirs, Cures i Monges, també en tenim més que al Vaticà.
- Òbol de Sant Pere, podríem fer un mix entre Hisenda i Rouco.
- Bancs i Caixes, en tenim tants que el fusionem.
Crec que podem intentar-ho.
Jo ja m’he comprat un alçacolls per anar-me acostumant.
Aneu perdent el temps, aneu!
Mosaic 
Quines propostes! Capellà jo? Abans mort!!!!!
No tothom arribarà al paradís!!!
Sempre et queda la possibilitat de provar de monja o d’escolanet.
Al Vaticà no els cal ni la fiscalitat per ser paradís. En tenen prou amb cobrar el xantatge emocional amb què l’Església extorqueix els fidels. Quants n’hi deu haver que donen més precisament com a petició d’ajuda per sortir de la crisi?
Estic amb vostè Tomàs, però posats a esprémer la mamella religiosa fem-nos pastafaris i seguidors del monstre volador d’espagueti (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pastafarisme). A Àustria ja hi ha un paio que ha aconseguit que li reconeguin el dret (de base religiosa) a sortir amb un escorredor al cap a la foto del permís de conduir (http://www.racocatala.cat/forums/fil/145586/austria-reconeix-religio-pastafari). D’aquí al cel!
És que la combinació Creacionisme + Bush és molt potent i calia una reacció creativa i paròdica com a rèplica.
He vist que una de les imatges del “pastafarisme” és una forquilla crucificada. Curiós.
Home, si hagués d’escollir m’inclino pels espaguetis i les mandonguilles.
Estaria bé calclular la renda per càpita del Vaticà… o millor! Dividir la seva riquesa per la seva superfícia a veure quants $/m2 tenen! Seria tan escandalós!! Algú s’anima?
Realment estaria bé saber-ho. Em veig incapaç de calcular el valor que se li poden donar a les possessions dels Museus Vaticans. Així i tot, potser hi ha informació sobre el que t’encurioseix.
Hauríem de deixar aquesta tasca d’investigació i valor a una persona amb seny, amb mètode i amb imaginació…., com la Montse.
Si la Montse no s’anima, potser agafo la idea i en faig un post.
Tomàs, ho faria de bon grat, però ja estic olorant les vacances i ara em fa una mica de mandra posar-me a fer auditories. Si t’hi animes, et cedeixo l’honor gentilment.
En tot cas, la resolució seria molt fàcil i ràpida: amb la “llei” a la mà, li haurien de donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar, per tant ràpidament s’haurien de desprendre de tot bé material i només quedar-se amb els principis morals i la ètica i el proïsme… no “colarà”, però per si de cas me’n vaig a buscar una corona de llorer i una túnica blanca 😉
Estaràs moníssima amb aquesta indumentària entre pagana i monàstica!
D’acord, ja m’hi poso, sense data però sense pausa.
Amb això que dius de “a Deu el que és de Deu….” , m’has recordat un acudit que davant una discussió de que calia fer amb unes ofrenes en diners que s’havien dipositat en una església, en va haver un que va dir “tirem cap amunt tot els diners i que Deu agafi el que vulgui, així el que caiguin al terra senyal que és per a nosaltres”
Encara sort que diuen que el seu regne no és d’aquest món! Amb tot, tampoc no em semblen dades tan desproporcionades com tot això; pensa que l’Aznar tot solet, només que faci 500 conferències ja recauda tant com les episcopals (sí, ja sé que no és ben bé el mateix, però no he pogut evitar fer el càlcul).
Tanmateix, t’he de discutir (ui que estrany) una de les dades que dónes respecte els “recursos naturals” del Vaticà: pescar no sé si encara pesquen gaire, però el tema de la ramaderia és una altra cosa perquè de ramat sí que en tenen un i de ben gran (i amb “llana al clatell” i tot) 😉
Ep, i el tema de la bona anyada de Porsche és ben significativa. No cal gaire més per veure que enmig de tot el “sarau” hi ha qui encara hi guanya més… i molt!
Per cert, molt bon post. Cada cop em sento més mosaicaddicta… no deus pas pensar fer vacances, oi?
Sembla que el que té calés de veritat és el gendre, l’Agag. No imagino qui, a banda dels adeptes, pot anar a escoltar una conferència de l’Aznar.
Buf! Molt bo això del Ramat. Això són 3 punts al teu favor. Com se m’ha pogut passar, quina ràbia! Molt bo!
Avui he llegit que, a Espanya, Porsche ha venut el 29% d’unitats més en aquest primer semestre que en idèntic període de l’any passat. Jo no n’he comprat cap perquè la gamma de colors no m’acaba de fer el pes.
Vacances i viatges. Uf! Tenim un tema familiar que ha fet que l’estiu passat preferíssim no sortir. Aquest any sembla que les coses pinten millor i és possible que puguem fer una curta escapada. M’encanta viatjar. L’altra dia els deia, oi que fa 2 anys que no viatgem, i tots em varen dir que no, que solament en fa 1. Mira si se m’ha fet llarg no sortir l’any passat.
En cas de no sortir a l’estranger, estarem a Pineda de Mar. En qualsevol cas, seguiré donant-vos la tabarra amb posts ben diferents.
Perfecte!: viatja, carrega les piles, descansa, amara’t de noves experiències… i fica el portàtil a la maleta per no deixar-nos orfes de posts 😀
Pel que fa al Porsche tens tota la raó: com el vermell Ferrari no hi ha res.
Ja sabia que tenies un Ferrai, m’ho va dir un ocellet. Quina enveja!
La veritat és que m’encanta viatjar. El darrer viatje va ser a Tailàndia el 2009. Llavors encara no tenia bloc, ni tampoc idea de fer-ne cap. Ara, penso, que hi ha coses, fotos i moltes altres coses que m’hagués mirat d’altra manera si hagués pensat en un Bloc i en voler explicar coses i experiències als que mireu, mimeu i comenteu aquest.
Així i tot, i encara que no tinc fotos (no es podia), en algun moment us explicaré el que és entrar en un garito total al barri de Pat Pong, allò conegut de les “pilotes de ping pon, els ocells i demés”.
Jo des de aquí ara mateix veig el monestir de Montserrat (100% cert, encara que costi de creure), i crec que aquells “d’allà dalt” tampoc han notat gaire la crisi… la recepta és fàcil: vendre un producte (la fe) amb uns costos de producció baixos i vendre-la a bon preu, tot son beneficis!!
A que si! El producte és Immaterial (sense costos de producció, no necessita emmagatzematge, ni transport…), i les mitjans de transmissió són persones que s’adapten a un organigrama piramidal com pocs.
Donar donen poc. Bé, ofereixen la promesa del cel que no és poc, però de material a penes donen res.
El personal adepte els dona almoines. Tot són entrades, sortides n’hi ha poques.
El Vaticà té 2 Papes per metre quadrat xD
Això seria prop de 900.000 Papes.
No hi hauria lloc on aparcar 900.000 Papamòbils!
se m’ha anat la castanya, volia dir kilòmetre quadrat xD
http://www.microsiervos.com/archivo/frases-citas/estadisticas-papales.html
Ajajajaj 900.000 papes!! Us els imagineu junts?? Quina por!!
Et diré el que he imaginat jo: una cosa així com un d’aquells macro-exèrcits que sortien a les pel•lícules d’Akira Kurosawa.
Ha estat perfecte que diguessis per m2 ha donat per fer comentaris. Tothom sap que en aquest Bloc no hi ha Pietat!!!