Insultar: Ofendre amb actes o paraules ultratjosos.
Amb això dels Insults es pot ben bé repetir allò de “qui estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra” (evangeli de Joan, cap. 8). Perquè, diem ho clarament, qui no ha estat o se sentit insultat alguna vegada? I també, qui no ha insultat en alguna ocasió?
Quan s’insulta, per ofendre, per fer mal, el que volem és que l’expressió utilitzada transmeti tota la càrrega de menyspreu i d’odi que volem arribi al receptor del nostre improperi. Per això, cal triar bé la paraula escollida per fer mal.
Cal filar prim, cal saber triar entre els insults aquell que serveixi per a la nostra finalitat.
Aquí és on volia arribar. Posats a fer mal, creieu que insultar en català té prou força?
Hi veieu alguna malignitat en dir:
- Acuseta
- Ànima de canti
- Ase
- Acollonit
- Babau
- Beneit del cabàs
- Bleda
- Brètol
- Curt de gambals
- Entabanador
- Fastigós
- Fatxenda
- Figa tova
- Galifardeu
- Gamarús
- Gasiu
- Llenguerut
- Malànima
- Mal parit
- Nyicris
- Pallús
- Paperina
- Passerell
- Ruc
- Tanoca
- Xoriço
Tret de fill de puta i malparit, molts insults en català semblen més una carícia que no pas una ofensa.
Els hi trobeu prou càrrega de mala llet? Són prou malsonants?
Mosaic 
A mi m’encanten els insults catalans i fins i tot en tinc una llista! Te’n deixo aquí alguns que em fan molta gràcia:
gamarús, galifardeu, ganàpia, tòtil, talòs, tanoca, pallús, babau, brètol, burro, beneit, bordegàs, soca, capbuit, cap de trons, capsigrany, poca-solta, liró, ximple, trompa… 😉
Hola Maria i benvinguda!
M’agraden els que esmentes, però em semblen “fluixos”, poc insultants, poc feridors. Crec que hi ha idiomes en que els insults sonen més insults que en català, la qual cosa no és ni bona ni dolenta, senzillament per fonètica sonen com menys punyents (o m’ho sembla en a mi. Potser és una percepció personal que ningú més comparteix).
Sempre ha estat un tema de conversa que m’ha fet gràcia. Ma mare ha estat criada en castellà i quan s’enfada ens parlava en castellà, un mal costum que jo també he agafat…. l’efecte d’una bronca, un insult .. etc no és el mateix en un idioma que l’altre. En canvi, el meu pare és de renecs catalans, el més habitual: cagu’m la puta d’oros! El seu pare, el meu avi, es cagava amb tot el santoral…
A casa, jo amb el meu pare parlava castellà i amb la meva mare en català.
Crec que els renecs en castellà són o sonen més bèsties. Pots insultar a una persona de la mateixa manera en català i en castellà, i en català sembla que l’insult sigui més ligth.
Això de la puta d’oros feia anys i panys que no ho sentia dir. Però la veritat és que és tot un clàssic!
No, no es pot. PUNT
El català serveix per moltes coses, però a la que et poses macarra sempre sonarà molt més agressiu “hijoputa” que “figa tova”. És així i serà així pels segles dels segles, que hi farem!
Tothom que ha comentat, més o menys, opina el mateix que tu dius.
Tret d’un cagundéu, d’un fill de puta i poca cosa més, no hi ha prou càrrega de mala llet en els insults en català. No és tant pel que volen dir, ni per la quantitat d’insults existent, és per la seva sonoritat.
Els meus preferits sempre han estat: cap de suro i talòs. Tòtil també m’agrada…
però no omplen…
En canvi un “cagundéu o un “Batua l’olla”… això ja és una altre cosa…
Cap de suro fa molts temps que no l’escoltava. Ho diu tot i realment és un insult, però sembla (per la sonoritat) que no faci massa mal. Tòtil i talòs, son d’una evidència brutal, però sembla que els manca força destructiva.
Com dius, Cagundéu, ja és una altra cosa. És d’aquells que fins i tot en català és contundent, i també és un dels que es guarden per dir en ocasions especials.
Pel que fa a Vatua l’olla, és d’aquells que no acostumo a dir perquè no em surt, no el tinc a la punta de la llengua en el moment precís.
Jo en català trobo que son collonuts els renecs, molt millor que els insults. Això sí, en temes escatològics som els reis!
Mira, no havia pensat en els renecs.
La veritat és que no he parat atenció al tema dels renecs, igual dona per molt. Ho miraré!
A mi el que més m’agrada és l’ IMBÈCIL que deixava anar ben mastegat en Tomàs Molina del Polònia. A veure si tant de seny ens ha endolcit la rauxa? També podria ser una qüestió de sonoritat: nosaltres no tenim el so de la jota del “jamón” i ben mirat és un so prou desagradable (com de flegma quan… bé, deixem-ho córrer). Potser és per això que un “cojones” sona més agresiu que no pas un “collons”, tot i que a aquesta paraula ningú no li pot treure un gran mèrit: la riquesa de significats 😉
Gràcies pel vídeo.
M’he adonat que amb unes poques lletres, sempre que amb aquestes es pugui formar la paraula “collons”, no necessitem gaire més per formar un conjunt quasi bé infinit de frases totes elles amb un ric significat.
Una mica més de rauxa i de mala llet com a poble ens aniria d’allò més bé. És més, ens aniria de collons.
El teu comentari ha estat collonut!
Són uns insults preciosos i gens ” barroers”.
No semblen per la sonoritat massa agressius, ni ofensius. En altres llengües sonen amb més contundència.
Si, tot i que ara s’ha perdut el seu sentit original sembla que era una expressió emprada en les discussions eclesiàstiques, de fet “quoniam” en llatí significa “perque”. Els insults de vegades busquen més cridar l’atenció de la persona a la que són dirigits que ofendre-la. Els insults, però, varien d’una cultura a una altra.
També hi ha paraules que en masculí són lloances mentre que femení són insults, i a l’inrevès. No és el mateix dir que un home és un puta o que una dona és una puta.
No sabia el significat de “quoniam”.
Si, potser busquen cridat l’atenció de l’insultat en el sentit de ferir-lo, de què tingui una reacció, encara que aquesta sigui emocional (que li faci mal).
Això del masculí i el femení és així, tal i com dius.
M’encanten els insults catalans. Són maquíssims. Fins i tot Fill de puta. Els meus preferits són: Aixafa-guitarres, desvirga-gallines i xarrupa-escrots.
Els de desvirga-gallines i xarrupa-escrots són bastant fort, en canvi però no “sonen” tant fort com el seu significat.
Tu mateix dius que et semblen maquíssims.
Exacte. És gairebé amistós…
Molts dels insults en català semblen salutacions!
El crack dels insults en català es clarament en Vegeta!
Bona aportació!
Tota una col·lecció d’insults en escassos 90 segons. Aquest Vegeta és un llenguerut!
Contribueixo amb sis insults: Tros de quòniam, carallot, borinot, barrut, mitja merda, tifa…
He hagut de buscar la això de “tros de quòniam”, no sabia que era. Sembla ser que ve a significar: neci, talòs.
Tots els que esmentes tenen també la característica de no ser gaire agressius. De tots aquests, potser, el de mitja merda és el que em sembla amb més força.