Amb tot aquest embolic de detectius i espionatges, serà molt interessant saber a qui s’ha espiat, però potser encara serà més interessant saber qui n’ha fet els encàrrecs i qui ha pagat pels serveis.
Primeres conclusions a les filtracions de Método 3:
- D’una agència que es dedica a aquest camp, s’hauria d’esperar que sabés protegir els seus arxius, tant de l’espionatge exterior, com interior.
- Diuen que ex empleats de l’empresa han lliurat arxius a la policia i que també se n’han venut al mercat. Tot això en una mena de mercat de l’espia: canvio dos Millets per un Montilla; tinc un Ronaldinho que potser et pot interessar; busco un Almunia, tinc un Bárcenas…
Sabut és que els Partits i alguns Polítics contracten serveis d’aquesta agències per “netejar” les seus, els vehicles i alguns domicilis de possibles aparells que s’hagin instal·lat per efectuar escoltes il·legals.
Segur que molts dels arxius que la policia està investigant solament contenen informació privada que no suposa cap delicte.
Què se’n farà d’aquesta informació? Aquests arxius es retornaran a l’agència o als interessats? El problema és que se’n poden fer còpies, i que ja s’haurà llegit.
El Ministerio disposarà graciosament d’informació sensible que podrà utilitzar o no. Això és el que sembla s’ha fet amb la informació que coneixia A. Sánchez Camacho del famós dinar a la Camarga, que es va guardar i no es va filtrar fins trobar el moment que políticament més els interessava.
Qui més, a banda de la policia, disposa de còpies dels arxius, parcials o totals?
El micròfon col·locat en el centre de flors pot semblar poc professional. Tinguem present però, que el món de l’espionatge no és tan sofisticat com veiem a les pel·lícules.
He buscat un exemple que fos real i que es fes famós per cutre i he trobat el següent cas:
Jonathan Powell, cap de personal de Tony Blair, va haver de reconèixer oficialment la participació britànica en un cas d’espionatge a Rússia en un documental de la BBC.
La televisió russa va emetre un reportatge en el qual es veia com una persona (un espia britànic) passejava per un parc rus s’ajupia, manipulava una gran pedra i marxava poc després. Al poc, una altra persona (un altre espia britànic), feia el mateix.
Els britànics havien col·locar una pedra falsa (la de la foto), buida per dins, amb una tapa practicable i que utilitzaven per enviar i rebre missatges. Si us pregunteu si això és possible, doncs si, és possible i és real!!!
Això situa el micro en el centre de flors a un alt nivell dins el món de l’espionatge.
Els nostres polítics es cansen de dir que tots no són iguals, però sembla que s’esforcin a donar-nos la raó. Dia rere dia coneixem un nou cas de corrupció financera, de prevaricació, d’irregularitats, de pactes amb polítics corruptes amb l’única finalitat d’aconseguir el poder, de Corinnas, d’ingressos d’empreses a Partits, de polítics que menteixen, de fraus a Hisenda…
Després de llegir ahir mateix que el PP va demanar a Método 3 que punxés el mòbil de Bárcenas, em pregunto el següent: És que no hi havia una altra agència de detectius que Método3 que tots anaven a parar en allà?
Mosaic 
D’això n’haurien de fer una pel·lícula tipus vodevil, d’aquelles que el marit entra per una porta mentre l’amant surt per una altra i la minyona té un affaire amb el jardiner mentre el jardiner li posa les banyes amb… bé, amb tothom demanant espiar a tothom un guionista ho tindria ben fàcil.
No descartem moltes més sorpreses. Això de la llista Falciani promet moments històrics, sobretot perquè s’ha dipositat en la Fiscalia anticorrupció i no al Ministeri d’Hisenda on s’havia dipositat l’anterior llista de la qual es varen investigar només els casos que va interessar (sembla que això és el que ha dit el propi Falciani).
Què hi farem! Método 3 està de moda!!! I per mi el 95% (deix un marge per raons òbvies) dels polítics sí són iguals, a dia d’avui…
Crec que entre la societat hi ha un cert cansament vers els polítics en general. No només no sabem resoldre o trobar un bon camí per sortir de la crisi, sinó que cada setmana es descobreix un escàndol de corrupció relacionat directament amb la seva tasca. Hi ha la sensació que es fa poc cas encara del que passa al carrer. Hi ha moviments i canvis, però encara són escassos i poc atrevits.
Ara també em diràs que els espies no porten rellotges amb raig làsers, no? No em vull creure que l’espionatge sigui tan cutre!!!
Doncs ja veus que el cas de la “pedra” és dels anglesos, famosos pel seu MI6. Segur que no tot és així, però també segur que hi ha menys glamour que el que veiem en les pel·lícules.
Jo per espiar faig servir gats espies entrenats
Els gats són especialistes en vigilància, i tenen la paciència necessària per a una tasca com aquesta.