Refranys Contradictoris

Parèmia: és un enunciat breu i enginyós, què conté una sentència i transmet un missatge instructiu que incita a la reflexió intel·lectual i moral, consagrat per l’ús reiterat de generacions i generacions.

Hi ha molts tipus de Parèmies, entre les quals es poden destacar els adagis, els aforismes, els axiomes, els proverbis, els refranys…etc. Els més comuns, són els refranys.

Doncs bé, del que us vull parlar és de les Antiparèmies, una curiositat dins les Parèmies, i que podríem traduir com a Refranys Contradictoris.

La saviesa popular sempre ha dit que els Refranys no menteixen. Doncs si això fos així, l’existència de Refranys Contradictoris no seria possible, però en els següents exemples (en català i en castellà) veurem que si existeixen:

Un Refrany diu: Els Primers són els darrers.

En canvi, un altre diu: El que primer hi va, primer tria.

El missatge d’un dels refranys, contradiu el de l’altre. Això és el que es coneix per un Refrany Contradictori o Antiparèmia.

Vegem-ne d’altres exemples:

En Català:

  • Mentre un di què: Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda.
  • L’altre diu: Vestiu un bastó, i semblarà un senyor.
  • És malcasar, casar-se tard.
  • Front a: És malcasar, casar-se aviat.
  • Al pot petit hi ha la bona confitura.
  • Front a: Tant per tant, sabates grosses.
  • Allò escrit, escrit està.
  • Front a: Les paraules se les enduu el vent.

En Castellà:

  • Más vale pájaro en mano, que ciento volando.
  • Front a: El que no arriesga no gana.
  • Tanto va el cántaro a la Fuente que al final se rompe.
  • Front a: Persevera y triunfarás.
  • La cara es el espejo del alma.
  • Front a: Las apariencias enganyan.

Si en coneixes algun i el vols afegir, ja saps!

28 responses to “Refranys Contradictoris

  1. Mmm… discrepo. Anem a pams:
    – “Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda” vs “Vestiu un bastó, i semblarà un senyor”: D’acord, semblarà un senyor, però seguirà sent un bastó, oi?
    – “És malcasar, casar-se tard.” vs “És malcasar, casar-se aviat.”: Obvi, cal casar-se en el punt just (ara vés i calcula quin punt és aquest…)
    – “Al pot petit hi ha la bona confitura” vs “Tant per tant, sabates grosses”: Una cosa no treu l’altra i si trobes la confitura fina i en pots aconseguir un pot XXL, millor que millor! (per cert, jo havia sentit “preu per preu, sabates grosses”… es veu que el meu entorn és més mercantil🙂
    – “Allò escrit, escrit està” vs “Les paraules se les enduu el vent”: Crec que són les dues parts de la frase “scripta manent, verba volant” que contraposa la fugacitat d’allò que es parla front la fermesa d’allò que queda escrit (més o menys… ho dic de memòria… sí, bé i un rave: sort de la Wikipèdia😀😀😀 )

    Conclusió: els refranys catalans estan per-fec-tes i es complementen de meravella, mentre que els castellans es contradiuen de mala manera. Ja fa bé en Junqueres de no refiar-se’n😉

    • Hi has trobat una via independentista al post!!! Això és genial, ni jo mateix ho hagués sabut perpetrar!!!

      Estic d’acord (també) amb el teu anàlisi, sense que això vulgui dir que abandono la primera versió, la del post.

      Entenc que el teu comentari perfecciona el post i el millora.

      Tant per tant, front, preu per preu (jo no hi veig grans diferències, entenc ambdós conceptes com perfectament intercanviables).

      No crec que el post mostri fragilitat argumental, si bé els texts exposats són discutibles però no els veig erronis.

      Jo et demanaria si ahir vares menjar sopes, per allò de: qui menja sopes se les pensa totes.

  2. Quina gràcia!! Ara he llegit: “A quien madruga Dios le ayuda” durant 13 anys m’he aixecat entre 3/4 de 4 i les 5 del matí i va ser una època moooooolt dolenta de la meva vida que me’n van passar de tots colors, fins i tot un atracament a les 5.30. Més val riure que plorar!!!

    • Aquesta si que és bona!!! Disculpa, però la manera en que ho has explicat fa gràcia encara que tot plegat sigui per plorar ja que aixecar-se a aquestes hores de manera continuada segur que és molt dur, però si a més les coses no van anar bé, ja és com una petita desgràcia.

      Bé, entenc que tot ha canviat, horaris i fortuna, i per tant, ara millor que abans.

      • Si, és molt dur, sobretot quan ets noctàmbula de naixement. Al començament vaig estar mesos sense dormir.

        És una cosa bona que tinc, tal com explico les coses, fan riure encara que facin plorar (si no ho fes així, no ho hauria aguantat).

        Bé, no creguis, no estic tan malament com en aquella època, però la vida torna a no somriure’m. Torna a no ser una bona època per a mi. Potser algun dia aconseguiré tastar la felicitat, es veu que no és el meu destí.

        • Ho sento, espero que el vent bufi en una altra direcció i tornis a poder sentir-te més feliç. En tot cas, sempre és bo distreure’s amb divertiments com els comentaris, els posts, i les amistats virtuals.

          • Gràcies, Tomàs! Hi ha qui neix per ser feliç i hi ha qui no i jo pertanyo al segon grup. Sí, vaig fent pels articles i som un grupet al Twitter que riem molt, ningú entén de què parlem però m’ho passo força bé, si més no, em distreuen la ment.

          • No diguis això. La vida dona voltes i certament no sempre roda al nostre favor o al nostre gust, però espero que ho faci al teu favor ben aviat.

            Això que expliques del Twitter és molt estimulant. Perfecte, segur que és interessant i una distracció.

  3. Hola Tomàs. M’agradat aquesta entrada ja que moltes vegades he comentat amb la família el tema de la contradicció dels refranys.A casa sempre en sento algun. Al final hem arribat a la conclusió que són una mena de justificació del fet en qüestió…i trobo que al cap i a la fi és molt sa per l’alliberament de la consciència. Després que cadascú jutji.

    • Hola Cristina. Doncs jo no hi havia parat atenció fins ara. Els refranys són crosses que ens ajuden en la construcció d’algunes frases. És molt curiós que hi hagi refranys que entrin en contradicció amb d’altres.

      Són justificacions, com dius, en el sentit de que a l’esmentar un refrany, sembla que ja no cal adduir cap altra motiu o raonament, el refrany és raó suficient ja que és reconegut de manera general com una veritat socialment acceptada.

  4. Quina gràcia, no se m’havia acudit mai pensar-ho. Està clar que segons com pensis o segons la situació et va més bé dir “más vale pájaro en mano…” o “qui no s’arrisca no pisca”!!

    • El fet és que si parles amb Refranys pots acabar tenint sempre raó ja que hi ha un refrany quasi bé per a cada situació i tant se fa si l’un contradiu o l’altre. El que si s’ha de tenir present és la situació ja que en funció d’aquesta s’ha de triar el refrany que més convingui.

  5. Sóc molt dolenta jo pels refranys. N’hi ha que se contradiuen entre ells, clar, però són un pou de sabiessa d’anteriors generacions i reflexe, en aquest cas, del nivell de la nostra llengua🙂

    • Són curiositats, és clar que si i fins i tot alguns són divertits i interessants…, però no tots són certs a la vegada ja que n’hi ha que es contradiuen entre si.

      Hi ha persones que en són molt proclius al seu ús i d’altres que no els utilitzen ni en pintura. O se’ls estima o se’ls ignora.

  6. Depèn del moment en podem fer servir uns o altres segons com ens convingui, i segur que segons cada context no són pas enganyosos! Amb això podem concloure també que hi ha refranys de tots colors i per tots els gustos!

    • Realment n’hi ha tants i tants que en podríem trobar per a cada persona i per a cada ocasió. El curiós del cas és posar en relleu que no tots els refranys poden ser veritables a la vegada, a l’hora, ja que com s’ha vist, n’hi ha de contradictoris entre si.

  7. No vull pensar avui, encara estic amb el trauma post vacances de setmana santa😦

  8. “A quien madruga Dios le ayuda” vs “No por madrugar amanece más temprano”

    • Justament el post va d’això. Dues sentències que ben mirades venen a tenir un sentit que de fet és contradictori, quan es pot tenir per entès que els refranys (cadascun d’ells) són veritats autèntiques i per tant no hi cabrien les contradiccions entre refranys.

  9. No en hem de guiar pels refranys ni per la saviesa popular, és un greu error. Cada situació pot tenir una visió molt diferent depenent del context.

    • Els refranys són un divertiment. Alguns d’ells contenen bons propòsits i sentències generals que són generalment acceptades perquè són lògiques i la majoria de vegades es compleixen (solament això).

  10. Conclusió: Ganes de marejar la perdiu!!! Tot depèn de com t’ho vulguis mirar!!! Hi ha gustos per a tot… i així anar fent

    • Hola Maria!

      Doncs resulta què, acostumats a dir que els refranys són veritats autèntiques que han passat pel tamís del temps i de la repetició social, tot és segons ens ho vulguem mirar. Un refrany serveis per a dir si, i un altre serveis per dir no davant la mateixa situació. I com hem vist, sembla que uns contradiuen a uns altres.

      • No crec que els refranys siguin veritats autèntiques. Són, més aviat, una expressió popular i comuna per expressar una idea. I ja sabem que les idees de cada persona no són gens dogmàtiques.

        • És això, poden ser realitat en un moment i en una situació determinada, la qual cosa no significa més que això. Els refranys són ajuts dels quals ens valem per donar autenticitat a una sentència a la que li volem donar un plus.

          Per a moltes persones, rematar una frase amb un refrany és com si el que han dit s’hagués de convertir en una sentència contra la que no hi cap resposta en contra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s