Aprofitant la proximitat dels Jocs Olímpics de Londres de 2012, faig un post sobre aspectes no massa coneguts dels Jocs.
De la ma de Pierre de Coubertain, les Olimpíades d’Atenes de 1896, varen significar el restabliment dels Jocs des dels que es celebraven a l’antiga Grècia.
Els esport que conformen el programa olímpic no han estat els mateixos des de 1896. Hi ha hagut canvis, alguns esport han desaparegut i d’altres han anat guanyant adeptes fins que s’han convertit en olímpics.
Pel que fa als Jocs Olímpics d’estiu, hi ha esport que ja no formen part del programa actual i que ens poden causar una certa sorpresa.
Així:
1896 Atenes
Hi havia una dura prova per als ciclistes que consistia en córrer durant 12 hores. El guanyador era el que feia més Quilòmetres. El guanyador va ser l’austríac Schmal en fer 315Km.
1900 París
Hi havia proves com:
- Salt de Longitud sense prendre impuls
- Triple salt sense prendre impuls
- Salt d’alçada sense prendre impuls
Curiosament totes 3 proves varen tenir el mateix guanyador, el nord americà Ewry, amb 3,21mtrs, 10,58mtrs i 1,65mtrs, respectivament.
I també una prova molt curiosa, la Lluita a la Corda, on dos equips (un a cada extrem de la corda) miren d’arrastrar l’altra equip fins a traspassar una marca indicada al terra.
També hi havia una prova que avui en dia repugna, almenys en a mi, Tir al Colomí (viu, clar).
1912 Estocolm
S’incorpora una nova i curiosa modalitat de Tir de Javelina, el que es deia a Dues Mans, en la qual el mateix concursant havia de llençar dues vegades la javelina, primer amb una ma i després amb l’altra. Va guanyar el finés Saavisto, amb un total de 109,42mtrs (61mtrs amb la ma dreta i 48,42mtrs amb l’esquerra).
1924 París
Entra en el programa olímpic una altra prova insòlita, Trepar per la Corda. Consistia en pujar per una corda sense l’ajuda de les cames. L’atleta prenia la sortida assegut al terra i agafat de la corda, i amb l’única força dels braços havia de pujar la corda d’uns 8mtrs., amb el menor temps possible. Va guanyar el Txec, Supcik amb 7,2 segons.
Poc a poc les Olimpíades varen anar consolidant, amb la sortida i l’entrada de proves, el programa que coneixem.
Molts països viuen amb passió els Jocs. I molts, amb la preocupació de si els seus representants assoliran el nombre de medalles suficient per deixar l’honor patri en el lloc que el seus dirigents pensen que ha d’estar, o a l’alçada dels pressupostos públics que s’hi han invertit.
Atès que Espanya és un dels països que viu amb desfici el tema de les medalles, proposo l’entrada d’un nou esport en el qual, si més no, tenim possibilitats reals (i reials) d’obtenir medalla: El Tir a l’Elefant (viu, clar).
Mosaic 
Per cert, et deixo uns quants esports que també van ser olímpics
http://unabrevehistoria.blogspot.com.es/2012/07/antiguos-deportes-olimpicos.html
He visitat l’enllaç que has deixat i és molt interessant. Vist que hi havia tir al colomí i al cérvol, la proposta de tir a l’elefant no era tant original, només és una qüestió de mesures!
Per fer el post vaig consultar un llibre que tinc que es diu “De Olympia a Munich” de Andrés Mercé Varela i que explica anècdotes i totes les marques aconseguides.
Arribo tard, però deixam introduir una variació més divertida. El senyor Coubertain ens hagués distret més si en comptes de recuperar els Jocs Olímpics hagués propulsat la internacionalització del Highland Games (http://www.cowalgathering.com/). El llançament de tronc o martell, el concurs de gaites o la lluita escocesa ens divertirien molt més…
He visitat l’enllaç i és prou divertit. Alguna cosa havia vist en el algun reportatge o en alguna pel·lícula però segur que donarien joc. els Bascos també són coneguts pels seus jocs propis i tradicionals.
Ara bé, en aquest món manen les masses, i en qüestió de seguiment els Jocs Olímpics són únics. Dit això, m’agrada que hi hagi nacions i pobles que promoguin els seus jocs tradicionals.
Com t’ho curres! jajaja. La veritat és que sempre aprenem coses quan et llegim.
El color pensaba que era culpa meua que no se m’acavaba de carregar jajaja. Uix a mi em fa mal a la vista aquests…
Gràcies Bojoqueta, intento escriure sobre coses que m’interessen i amb les quals jo també aprenc. Gràcies!
Bé, ja veig que el canvi de color no ha captivat. En buscaré un altre.
He llguat al Lluita a la corda milers de vegades a la meva vida i ara m’assebento que podria estar a Londres 2012 representant a Espanya??!! Vaig tard.
Mira per on tenim un especialista en una disciplina com la lluita a la corda i no ho sabíem! Malauradament ara no és una disciplina olímpica, però penso que és una modalitat que donaria força joc i seria molt entretinguda de veure.
Doncs sí que hi havia proves que desconeixia que eren esport olímpic fa uns anys! A mi cada vegada m’interessen menys els jocs tot i que al final sempre acab mirant alguna cosa. Molt bé la ironia respecte a lo del rei, hahaha!!!
Jo si soc a casa també acabo mirant algunes proves perquè de fet m’agrada. I si, és curiós saber com uns esports han desaparegut i d’altres han entrat en el programa olímpic.
Tot canvia i això és bo. Bé, tot canvia menys algunes monarquies!!!
Quin post més curiós i divertit! Molt currat! No en sabia res! He d’entendre que els més originals són els francesos?
Això dels salts sense impuls és molt xungo! Però fa olor de sucarrim que tots els guanyés el mateix paio.
M’encanten aquestes proves de trepar per la corda, estirar la corda etc, com diu la Montse sembla el Grand Prix, … afegint alguna d’Humor Amarillo segur que guanyaria aspectadors… i potser Espanya podria guanyar més medalles… els polítics podrien ser els participants i guanyaríem segur si les caigudes fossin punts, i nosaltres com a mínim podríem riure una estona mentre aplaudim “que se jodan”, a veure com se senten a l’altra banda…
Per altra banda, molt bona la teva proposta de prova.
O són els més originals o varen saber captar alguns dels esports que en aquella època més es practicaven, si més no a Europa.
Tal i com deia un dels comentaristes, avui en dia aquesta modalitat encara forma part d’alguna de les proves físiques que fan per entrar en determinats llocs de treball. Pel que fa a que el mateix guanyés 3 proves diferents, no pensis que és tan excepcional, altres esportistes han guanyat fins i tot més de 3 proves en modalitat diferents (gimnastes i nadadors n’hi ha uns quants i també alguns en la modalitat d’atletisme).
Això que dius dels nostres polítics tens raó, si hi hagués proves al millor “patinazo”, segur que hi havia medalla d’or!!!
La meva proposta no serà acceptada, hi ha massa amistat entre la corona espanyola i la britànica, que hi farem!
També podria haver una prova d’equipaments. Els pitjors vestits guanyen medalla. Se vos ocorr qui guanyaria?
He vist, i qui no, l’equipament olímpic. Encara no ho he entès.
Puc entendre que algú sigui capaç de dissenyar un cosa tan horrible com aquesta, però el que no puc entendre és que alguna persona de la federació o del govern o del comitè olímpic ho ha d’haver aprovat. Qui?
No donis idees, no donis idees que la Zarzuela en qualsevol moment s’ho apunta!
Malgrat al tema de la matança de Botswana se li ha donat una certa importància, sobretot per la cobertura d’una certa premsa i per les xarxes socials, crec que en un país seriós el tema hauria d’haver acabat amb una declaració formal del Rei en la qual es comprometia a deixar la cacera per sempre i es posava a fer treballs socials durant un any, o dimitia com a Rei ja d’una vegada. No pot pretendre tenir-ho tot i fer el que vulgui i a més, d’amagat.
No en sabia res d’aquestes proves que esmentes, la millor la primera, a veure qui pot més…
I sobre la darrera, jo proposo una lluita de tu a tu amb l’elefant (el que ens convenia en el cas del Rei…) a veure qui té collons!
Si, el de la corda és de les més bones.
Al Rei es veu que això de disparar éssers vius li agrada molt. Ha disparat a quasi bé tots els animals que puguem imaginar. No hi ha massa informació al respecte però tothom ho sap. També li agraden els toros (imagino que per al seva manera de fer i de pensar era fàcil d’imaginar).
Jo trobo que si en la prova de pujar la corda posen un pernil en la punta de dalt hauria quedat més rodó: entre això, la dels salts i la d’estirar de la corda ja tenim un “gran prix del verano” amb tots els ets i uts.
PS: Així doncs, el canvi del color és que estàs potinejant les aplicacions? Jo pensava que ho feies per plantar cara a la negror del panorama econòmic 😉 Jo voto a favor (més que res per portar la contrària al Pons).
La prova d’estirar la corda m’agradaria veure-la, la trobo molt primitiva. El tema del pernil és una bona idea però tractant-se de Londres potser hi posaran un roast beef.
Crec que ahir vaig provar totes les combinacions i per no deixar-lo tal i com estava, jo mateix em vaig donar una treva amb aquest color blau. Veurem l’evolució. De totes maneres, canviar m’agrada.
La negror actual la portem entre uns quants (molts), però la sensació que tenim és que a les grans fortunes, als rics i als especuladors, no se’ls demana el mateix que a la resta, se’ls colla menys.
Molt interessant. De fet el salt de longitut sense agafar impuls és una prova que es fa en algunes proves físiques d’accès. Cada nova edició dels Jocs s’afegeixen nous esports i de vegades s’elimina algun, en funció de l’interès que pugui tenir aquest esport.
El tir olímpic existeix, però per sort no es practica contra bestioles. Sempre poden crear uns Jocs Olímpics per sàtrapes on s’inclogui la cacera d’animals diversos.
A banda del tir al colomí, que va ser olímpic durant unes quantes Olimpíades, abans les proves de tir es feien amb fusells de guerra, pistoles i revòlvers, no com ara en que les proves de tir es fan amb fusells i pistoles especials per a cada modalitat.
Al llarg de la història de les Olimpíades hi ha esports que han entrat i sortit del seu programa. El karate, el judo, el handball, el hoquei gel són alguns dels que ara recordo que s’han anat incorporant.
Ara que parles del tir al colomí, vull recordar que a Montjuïc, a la baixada del castell hi ha el “tir olímpic Barcelona”.
Als JJOO de Barcelona va entrar el Taekwondo com esport d’exhibició. A Atlanta no hi va haver, però van ser acceptats a Sidney.
Si, hi visc a prop de Montjuïc però la veritat és que en aquell recinte on es pot llegir “tiro al pichón”, no sé si el rètol és una antiguitat que allà ha quedat o és cert que avui en dia encara es practica. Miraré si hi trobo informació.
Primer i més important, no m’agrada el canvi de color
Segon. Trobo que els dels salts sense impuls tenen la seva gràcia.
El canvi de color és un experiment. He trobat que hi ha aquesta aplicació i no paro de canviar de color per si n’hi ha algun que em faci el pes. Prenc nota del teu vot en contra.
Els salts sense impuls sempre han tingut gràcia, però jo pensava que solament entre els més petits, no sabia que havien arribat a ser olímpics.