La Irene va estar a la Xina i ens va portar una capseta de palillos per menjar. El que més ens va cridar l’atenció, va ser trobar una esvàstica en el passador de la tanca de la capsa.
Després de parlar amb ella sobre això i de buscar més informació, faig aquest post amb la intenció de mirar més enllà de la percepció que de l’esvàstica ens va deixar el regim de Hitler.
La figura ve a ser una creu els braços de la qual es dobleguen en angle recte. També és coneguda com a creu gammada perquè pot ser configurada amb la unió de quatre lletres gammes de l’alfabet grec.
Les arrels de l’esvàstica es remunten a l’Edat del Bronze. Ha estat utilitzada en les monedes primitives de Mesopotàmia, a Egipte com a representació del poder que cada ésser humà posseeix i al Budisme com decoració i talismà de bona sort. Al llarg dels darrers 3.000 anys ha estat per a moltes cultures del món una representació de la vida, del sol i de la bona sort. A la majoria dels països europeus hi és present en les seves tradicions.
A Espanya en podem trobar, amb el braços arrodonits, en hórreos de Galicia i d’Astúries o en la creu de Lauburu del País Basc.
Se la representa generalment com una creu que recorda la rotació del Sol. Coneguda també com a creu Gammada, Creu Solar, Martell de Thor…
A esvàstica budista és levogira, els seus braços giren cap a l’esquerra, en canvi la esvàstica nazi és dextrogira i està girada 45º.
En japonès es diu Manji i significa “deu mil sols”, i a la Xina és el símbol del número deu mil, que antigament era el mateix que dir la totalitat dels éssers existents, l’infinit.
També la podem trobar a l’Amèrica Precolombina. Tant al Nord com al Sud, igual a Arkansas que al Brasil, introduïdes per les onades migratòries provinents dels pobles del Nord d’Europa i els d’Àsia que arribaven per mar o per l’estret de Bering.
Apareix també en el Cristianisme i en el Budisme Mahayâna (Tibet, Xina, Japó…), on es representa al pit de Buda i a l’entrada dels temples.
Inclús ja en segle XX, la esvàstica encara s’utilitzava com a símbol amb connotacions positives. S’estampava en targetes postals, en monedes i en edificis.
A la Xina, era el símbol del servei equivalent a la Creu Roja o la Mitja Lluna Roja.
A la Primera Guerra Mundial, els carros blindats de la guarnició anglesa d’Aldershot portaven pintada l’esvàstica, igual que la 45ª Divisió de l’exèrcit nord-americà.
Finalment, el Partit Nazi l’adopta com a símbol l’any 1920 i aviat es converteix en un símbol d’odi, violència, antisemitisme i mort.
L’impacte de la Segona Guerra Mundial i dels símbols empleats pel govern de Hitler va ser tant gran, que el mil·lenari significat de l’esvàstica ha quedat a l’ombra.
Curiosa història de com un mateix símbol pot transmetre missatges tant oposats. És molt possible que en les els països on la segona guerra mundial no fos gaire significativa, els vells símbols segueixin tenint el valor i el significat primigeni. Ara bé, en molts altres països, l’efecte propagandístic i devastador del que en un moment determinat de la història va ser el símbol de l’imperi hitlerià, és molt possible que el record de l’esvàstica nazi hagi eclipsat l’antiquíssim significat d’aquest símbol.
Mosaic 
Hola Tomi,
Desconeixia que estigués present a tants llocs… Moltes gràcies per a la informació. M’ha sobtat molt la foto de la Carlsberg. Si l’he vista alguna vegada, no m’havia adonat… Petons
Doncs si Eri, està molt estesa, de fet a quasi bé tots els continents i des de fa milers d’anys.
He vist fotos també d’obrellaunes en forma d’esvàstica de la Coca-Cola, bosses de Zara amb guarniments d’esvàstiques i altres moltes coses similars.
Un tema que ja coneixia! Menys mal!
La veritat és que amb moltes coses passa el mateix. Salvant les distàncies, jo sempre dic que amb la paraula bilingüisme ha fet un tomb radical en les connotacions que duu gràcies a l’ús que en fan ara PP, C’s i cia.
Parlant del tema que introdueixes, sembla que el bilingüisme sigui quelcom negatiu si una d’aquestes dues llengües és el català.
Segur que el bilingüisme de castellano i sànscrit no els molesta gens.
El que més em crida l’atenció és com n’està d’escampat el mateix símbol arreu del planeta. Es pot trobar en tants llocs distants en l’espai físic, en la cronologia i en la cultura que és, com a mínim, curiós.
Ui, com la Sinde llegeixi el teu post i se n’adoni que els nazis han usat un símbol durant tant de temps i sense pagar drets d’autor, els hi fotrà una multa que els hi caurà el pèl!
Tens raó, impressionar el pensar com es pot haver estès un símbol (aquest o un altre) arreu del planeta. En a mi en particular em va cridar l’atenció l’expansió del símbol per Nordamèrica i Sudamèrica quan aquestes terres no tenien ni aquest nom.
Pel que fa a la Sinde, t’he de dir que li tinc una especial mania. Aquesta senyora ha fet el possible i l’impossible per aprovar una llei que ella i els seus assessors sabien que era il•legal, com finalment a Europa acaben de sancionar.
Té que acontentar a tot un lobby de col•legues artistes i pseudoartistes, foti a qui foti.
Al Museu d’Arqueologia de Catalunya hi ha una ceràmica prehistòrica gravada amb svastikes i les Termes romanes de St Boi tenen svastikes als mosaics!
Bones aportacions Arqueòleg.
Del que ens dius no en tenia cap notícia.
No tot és sempre el que sembla a primera vista.
Ara que esmentes a quants llocs, durant quant de temps i amb quantes formes n’era present aquest símbol tocaria preguntar com pot ser que els nazis hagin pogut fer-lo seu i canviar-li el sentit per representar el contrari?? Si llegeixes els llibres mencionats per Kuka no estaria malament fer-ne un resúm després, jo no sé si arribaré a veure’ls aviat, estic perdent massa temps amb literatura tècnica.
Hola Ashe.
Pel que he llegit, els nazis varen adoptar l’esvàstica el 1920, si bé aquesta ja estava en ple ús com a símbol entre els moviments nacionalistes alemanys “völkisch”.
Diferents escriptors varen influir en els nazis a l’hora d’escollir l’esvàstica com a símbol. Entre aquests Émile Burnouf i Guido von List, que la consideraven un símbol ari.
Hitler es va referir a l’esvàstica com el símbol de la lluita per la victòria de l’home ari (Mein Kampf).
De fet, en algunes representacions presenten l’esvàstica en color negre, dins un cercle blanc i tot amb un fons vermell. Aquest havien estat els colors de l’antic imperi alemany.
Si puc mirar la documentació que ens ha recomanat la Kuka en faré un resum
Jo la coneixia de tota la vida – fins i tot, tinc un company que la porta tatuada en el braç esquerra… no vegis el xoc que s’emporta qui només l’associa al pensament nazi.
Recomano el llibre The Swastika: constructing the symbol (1994), de Malcolm Quinn, o si més no, la ressenya (2004) de Steven Heller. http://www.typotheque.com/site/articles.php?&id=21
Gràcies per les aportacions Kuka, me les miraré.
És complicat això de tatuar-se una esvàstica per aquí Europa. Si més no així és com ho veig des del meu punt de vista. En aquí hi ha grups radicals d’extrema dreta de diferents països que la utilitzen com a símbol.
sempre tinc la impresió de que els missatges identitaris potents com aquest poden distorsionar la imatge de la identitat de tots els actors ( els identificats, els contraris i els observadors). Una mica com el Pare Noel vermell de la coca-cola. Ja no sabem ben bé qui és qui ni que és que.
Has fet una aportació genial, que crec que el món hauria de lluïr creus gamades, esvàstiques i similars a tort i a dret. Ja es hora de reivindicar la cara positivíssima del símbol i començar a passar pàgina de la cara negativa.
Estic molt lluny de fer afirmacions a l’estil de Nacho Vigalondo, però podriem anar passant pàgina .
Samox, el món dels símbols és diguéssim perillós… i m’encanta! Tot i corrent el risc de ser extremament mal-interpretada, estic a favor de la proposta que fas. La esvàstica era el logo personal del Rudyard Kipling (aprofito i us deixo amb un dels meus poemes favorits: http://www.kipling.org.uk/poems_if.htm) i tanco el comentari amb un pensament de Goethe que ja toca tenir-lo present: “Has despreciado al diablo y no se puede olvidar que un sujeto tan odiado debe ser algo.”
Hola Kuka, he pogut llegir el poema i t¡he de dir que m’ha agradat molt.
La veritat és que jo no en se gaire del món dels símbols però és possible que després d’aquesta primera “aventura”, en algun moment hi torni. És ampli, antic, divers i d’alguna manera estrany.
Els símbols comuniquen unes persones amb unes altres.
Els símbols son perillosos, per a mi, en aquest sentit. Poden arribar a unir voluntats.
L’impacte de la segona guerra mundial, la parafernàlia nazi i totes les pel•lícules posteriors han ajudat a que els seus símbols sens hagin quedat impresos a la memòria, i és molt difícil veure-ho d’una altra manera.
Això que dius del Pare Noel està molt bé, és molt il•lustratiu.
Pel que fa al Vigalondo, solament recordo allò que va passar amb uns missatges que enviava des del seu compte de Twitter. Alguna cosa com “El holocausto fue un montaje”.
Bones reflexions Pau.
És una apropiació total, sabia perfectament que els nazis ni de lluny van “inventar” aquest símbol, però tot i així quan el veus sembla que tan sols puguis pensar en el nazisme.
A Euskadi l’he vist vàries vegades a plats i objectes antics, no sabia que a Galícia també es troba.
La esvàstica hindú te la seva conya…
Per a mi ha estat interessant conèixer una mica més sobre aquest tema.
La cultura hindú és mil•lenària (molt més que la nostra) i també els seus símbols ho són. com dius, la representació de la seva esvàstica per a nosaltres té tantes lectures com li vulguem trobar i saber veure.
Les vegades que he estat a Euskadi no he parat atenció i em va saber greu no tenir fotos pròpies. No es pot anar pel món amb els ulls poc atents.
No en tenia ni idea!
Aprenent coses noves
Gràcies Marina.
Entre tots anem aprenent sobre temes diversos. D’aquest jo tampoc en sabia massa coses fins el moment.